Drop_013_Black


“Sa cova de sa por” (pàgina 107 i 108)


En aquell temps, una partida de moros o de lladres de la mar saquetjaren Alforí (a la Vall de Ciutadella), i, entre altres coses, robaren una jove. I quan, passats dos dies, els d'Alforí, ajudats per sos veïnats, pogueren donar caça an els malfactors, ja s'havien fets a la vela.
Res més s'és sabut d'ells ni de sa joveneta.
Però afinaren que havien fet estada a sa cova de prop del Pilar, per sa fressa que hi deixaren i perquè hi sentiren uns gemecs, amb es que conegueren sa veu de sa joveneta.
Cercaren per tot i miraren arreu, i res; però de tant en quant, —més sovint de nits— sentien dins sa cova es gemegar de sa jove.
De tant de furonar-hi i xoroiar, afinaren que qui gemegava, qui sospirava, era sa mateixa penya. I digué son pare:
—Tan intens degué esser es patir de sa jove desgraciada que enterní ses roques; que les féu plorar. Així ho cregueren aleshores. I avui encara no falta qui ho creu.
De tant en quant se sent una renou, una mena de remor gemegosa. Un ferrerienc me l'acomparà a sa que deu fer una cama de riu davall terra.




Preguntes de comprensió lectora
1. Justifica per què aquesta història es pot considerar un Coverbo.
2. Quin va ser el desenllaç de la jove segrestada?
3. Coneixes cap altra llegenda menorquina en què una jove sigui segrestada pels moros? Per què creus que era un motiu tan recurrent en aquesta època?
Preguntes lingüístiques i de lèxic
4. Quins mots ens descriuen el segrest i patiment de la noia?
5. A quin recurs expressiu (literari) respon aquesta frase extreta del text?
afinaren que qui gemegava, qui sospirava era sa mateixa penya”