Drop_013_Black


“La ciutat de Parella” (pàgina 37-39)

Conten que devers Sant Joan, en ple estiu, cap a Ponent, davant Ciutadella, se veu qualque vegada, dins la mar, com sortida de ses ones, una ciutat, amb ses murades, cases, palaus, esglésies... tota d'un mateix color blavós, boirós...; li diuen sa Ciutat de Parella.
A Mallorca, de la costa de Capdepera també l'han vista, davant de Cala Agüia o Cala Ratjada, i la nomenen sa Ciutat de Paradella; i els pescadors de sa banda d'Artà, que també l'han vista, li diuen sa ciutat de Troia.
Persones coneixem, plenes de vida, incapaces de dir una cosa per s'altra, que asseguren haver-la vista. No podem dubtar d'aquesta visió, que deu esser un de tants exemples d’espegisme.
Moltes vegades ho haureu sentit contar: sa ciutat de Parella és una ciutat encantada davall ses aigos de la mar, restant d'ella es nom (que encara
duu es sòl que ocupava, i forma ses possessions dites Parella i Parelleta de Ciutadella), i es soterranis de ses cases, ses immenses Coves de Parella (en ço de Parelleta). És a dir que es poder de s'encantament sols s'estengué a lo edificat damunt terra.
Es motiu de castigar-la amb s'encantament fou sa gelosia que contra Parella abrasava a una altra ciutat; no diuen quina.
Però admirem sa justícia de les centúries: sa humil Parella, perseguida, si bé encantada, conserva son nom i sa virtut de sortir qualque vegada damunt s'aigua de la mar; a sa poderosa rival, la mar de ses edats se l'ha engolida, nom i tot.
I ademés, a Parella, li queda s'esperança d'esser desencantada.
Quan?... Es dia de Sant Joan que a la vora de la mar se trobaran set Joans i set Joanes, sense sebre res un de s'altre.
Conten que una volta a un lloc a Ciutadella van enviar s'al·lot a cas ferrer per acerar ses reies. Quan tornà, l'amo i els missatges repararen que ets acerons eren de plata.
A l'endemà li tornaren enviar a fer acerar altres reies, i que fés aferrar es matxo: aquesta vegada acerons i ferradures foren de plata.
—      Aquí hi ha misteri! —es van dir.
I per aclarir-ho enviaren per tercera vegada a cas ferrer an es bergantell i, d'amagat, li van pigar darrera. En lloc de prendre cap a Ciutadella, prengué cap a la mar s'al.lot, i quan la descobrí, s'aturà... féu veure que no era allò que cercava, i tornà arrera.
I digué a l'amo i missatges, que trobà amagant-se d'ell:
—      Sa primera vegada que vaig anar a acerar me semblava que sa somereta m'havia fet barrejar, que allò no era es camí, però com manco ho esperava vaig arribar a Ciutat: hi entr, top amb es ferrer i em despatxà amb un sant-i-amèn. Sa segona ve¬gada hi vaig pigar cap dret, igual que avui, emperò quan he arribat on devia trobar sa Ciutat, no he vist més que camp ras... i la mar viva.
L’amo i els missatges digueren:
-Això era sa ciutat de Parella, i avui l’hauries desencantada, si noltros no t’haguéssim seguit. Serem pobres tota sa vida!...



Preguntes de comprensió lectora
1. Descriu la ciutat de Parella.
2. Per què creus que la ciutat de Parella també és coneguda com la ciutat de Troia? Hi ha alguna similitud entre aquestes dues ciutats?
3. Què li va passar al noi que va anar a cal ferrer a canviar “ses reies”?
Preguntes lingüístiques i de lèxic
1. Fes un llistat amb totes les paraules o expressions que trobis en el text que serveixin per donar un aire de misteri a la ciutat de Parella?
2. A continuació, fes un esquema en què recullis tots aquells elements lingüístics o lèxics que caracteritzin el dialecte menorquí (temps verbals, pronoms, determinants, paraules genuïnes del dialecte menorquí, ...). Posa’n exemples.