Drop_013_Black


“Ses debanadores de Sa Cavalleria” (pàgina 84)
Lo que som promès que sia atès.
Dues jovenetes germanes, de Sa Cavalleria d'Es Mercadal, debanaven cada una es seu ram, posats els dos rams a ses mateixes debanadores.
— Sa major diu a sa germana: — Sents què diuen ses debanadores?—No sent que diguin res,—respongué sa petita. —Idò ho han dit ben clar: "moros vénen".—Tu!... Sí que tens raó... —digué sa petita; i ara diuen "ja mos tenen".
I guaitant an es portal van veure un falcat de moros que acotats acotats, perquè no els vegessin, per es boscarró de s'Arenal anaven cap a ses cases de sa Cavalleria. Ses jovenetes puja¬ren dalt sa torre, van tirar dalt s'escala, una agafa es corn marí i es posa a donar toc de moros en terra, i s'altra germana agafa sa destral. Els moros van provar de pujar-hi dalt sa torre; però dos o tres que van arribar a ungletjar sa barana van rebre des- tralada... i no hi van voler més raons. Veient-se afinats van fugir i, fora vessa, cap a Cala Torta, a on tenien sa nau, i van afrissar a posar vela.
Sa pirateria mora contra Menorca arribà a ser tan horrorosa que tot lo menorquí es posà contra ella: fins i tot ses debanadores...


Preguntes de comprensió lectora
1. Què estaven fent les dues germanes abans que els arribés la notícia que els moros havien arribat?
2. Com van reaccionar les dues jovenetes davant l’intent de segrest dels moros?
3. Creus que aquesta llegenda devia succeir exactament com l’explica l’autor, o bé és un fet representatiu, anecdòtic, d’un moment històric concret? Justifica la resposta.
Preguntes lingüístiques i de lèxic
4. Busca en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: debanar (línia 2), falcat (línia 6) i guaitar (línia 6).
5. Hi ha una expressió o paraula en aquest text (línia 5) genuïnament balear. Localitza-la i després intenta explicar els diferents usos que li donem els menorquins.