Drop_013_Black


“Madò Sorda” (pàgina 52, 53 i 54)

Es lloc era des millors des terme d'Alaior, però cada any baratava d'amitger; hi sortia por.
Una volta a l'any, al principi; però amb es discurs des temps se féu més sovint.
Es pagesos ja no hi acabaven s’any; i arribà un dia en què no trobaren pagès qui s'arriscàs a prendre es lloc.
— Jo hi aniré—va pensar un pagès: Diuen que sa por és cosa de renou; i com sa meva dona és sorda, mal serà que jo, d'una manera o de s'altra, no hi aguanti.
Es primer vespre, estant per anar an es llit, l'amo començà a sentir remor;
—Ja hi som — pensà ell.
I amb ensigniès digué a sa madona que es posàs en es llit, que ell se n'anava a caçar, i que no l'esperàs.
A l'endemà vespre passà igual: acabant de sopar pervingué sa renou, i l'amo com es vespre abans, digué a sa madona que es colgàs que ell tenia feines, que no l'esperàs.
Com es vespre passat, sa madona va dormir com un xot i. com no hi sentia, no s'entemé de res.
        —Bé va—pensava l'amo—ja es cansaran ja de fer rebato: sa madona no els sentirà, a jo no em faltarà una excusa per fer sa nit fora.
Es tercer vespre, no havien acabat de sopar i ja es sentí sa renou.
Era una remor fina, com de persones que sospirassin, que es planguessin...; remor que feia cruixir es moll dets ossos.
—Anit, que ho paguin ets eriçons! —se va dir l'amo. Prengué es sac, siulà an es cans, i encomenà a sa madona que es colgàs.
—No faixis es meus comptes — li va dir.
Madò Sorda es colga, i s'adormí com un xot.
Per devers mitja nit se despertà, i va veure claror dins sa cambra.
—Canai! — pensà ella —L'amo ja és aquí.
Però passà temps i sa claror seguia, i l'amo no venia.
Madò Sorda volgué sebre què era allò; s'aixecà, i trobà sa cambra transformada en una capella: al bell mig, hi havia un túmul. tapat amb drap negre, rodetjat de ciris encesos, i a l'entorn unes monges. Madò Sorda no les sentia, però comprengué que resaven s'ofici de difunts, I Madò Sorda es posà a resar amb elles.
Sa monja que feia de cap, passà voltant es túmul, banyant- lo amb es salpasser d'aigo beneita, en sa primera rodada; i en sa segona, encensant-Io, fent acato a sa creu a cada passada.
Després, sa monja directora pigà cop amb sa mà an es túmul i tot desaparegué: capella, ciris, creu, monges...
Es túmul s'havia convertit en un munt de doblers. I sa por no sortí mai més.
Aquells pagesos foren rics; però sa Madona aiximateix va quedar sorda.



Preguntes de comprensió lectora
1.Per què marxaven els missatgers d’un dels millors llocs del terme d’Alaior?
2. Quines tretes pensà el pagès perquè la seva dona no s’adonés que ell fugia perquè tenia por?
3. Què descobrí Madò Sorda un dia quan es despertà de nit? Com va reaccionar?
4. Què va aconseguir Madò Sorda amb la seva valentia?
Preguntes lingüístiques i de lèxic
5. Busca en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: amitger (línia 1) , volta (línia 2) , remor (línia 7), ensignes (línia 9) , colgàs (línia 11), xot (línia 12), túmul (línia 26), ofici de difunts (línia 27) i salpasser (linia 28).
6. De les paraules anteriors digues quines paraules continuen plenament vives encara en el dialecte mallorquí (ho podeu consultar amb algun professor o conegut que tingueu a l’abast).
7. No totes les paraules d’aquesta llegenda són genuïnament menorquines, n’hi ha algunes d’incorrectes perquè són castellanismes. Digues quines són i com les has ubicades fàcilment en el text.