Drop_013_Black


“Encantaments de Biniguarda” (pàgina 40 i 41)

Açò era un missatget d'un estancier dets encontorns de Biniguarda (Alaior).
Un decapvespre tard l'amo l'envià a replegar es boví: servia de boual una cova de Biniguarda, que li venia de passada, i s'hi aturà per treure paia.
Assegut damunt sa menjadora hi trobà un veiet que li digué:
—Bon jove: es bous ja te'ls tenc arreplegats; treu-los paia i ja et pots retirar... Jas; te vull fer un regalet.
I li donà unes quantes monedes.
Es capvespre següent li passà lo mateix, sinó que es regalet fou més gros.
Es tercer dia trobà dins sa cova es veiet més alegre que mai: es regalo superà es dets altres dies, i al despedir-lo, li digué:
—Bon jove, ja veus que t'estim: es vespres t'he tengut es boví replegat, i encara t'he alegrat amb doblers. Ho he fet pes teu bé i pes meu: te necessit i deman que em servesques. Començ per avisar-te: es dia més impensat me trobaràs convertit en un animal espantós, una serpota, tal volta, que s'encaragolarà pes teu cos per donar-te una besada a sa cara. Sols t'encarrec es secret i que no tenguis por.
No tenguis por!... És molt bo de dir!... Aleshores an es pobre al•lot sa feredat ja se'l menjava. I quan, es decapvespre següent, l'amo l'envià a arrep se posà a tremolar i va respondre:
-Me sap greu dir-vos-ho, l’amo; però no hi aniré, perquè tenc por.
-Por?... I de què?...
S'al.lot contà, fil per randa, tot lo que li havia passat amb es veiet.
—      Ah, beduí! —li digué l'amo.— Callant i fora por hagueres fet fortuna. Crec que ara s'encantament estarà desfet: sa por hi és per demés; no te'n sortirà cap, de serpota;a sa cova hi pots anar ben descansat.
Es missatget obeí. Trobà es vei assegut a sa mateixa menjadora, i amb veu trista li digué:
—Bé t'ho havia predicat, i ha estat en l'aire. Si m'haguessis cregut, jo hauria tornat al món ple de vida i joventut i riquesa: tu no l'hagueres acabada mai. Ja que ho has volgut així, seràs sempre un missatge de barquera magra.
Diuen que es veiet ho endevinà.



Preguntes de comprensió lectora
1.A qui va conèixer el jove missatger de Biniguarda? Què li va comanar aquest?
2. Per què creus que tenia por el protagonista de la llegenda? Compleix l’acord a què havia arribat amb el misteriós veiet?
3. Com acaba la història? Quina lliçó moral creus que ens vol donar, doncs?
Preguntes lingüístiques i de lèxic
4.Subratlla tots els determinats que trobis en aquest fragment. Després busca el seu equivalent en el registre estàndard i intenta esbrinar quan es fa servir “ets” i quan es fa servir “es”.
5. Quants castellanismes hi ha en aquesta llegenda? Com estan indicats en el text?
6. Què creus que signifiquen les següents expressions: “fil per randa” (línia 18), “hagueres fet fortuna” (línia 19), “ha estat en l’aire” (línia 22) i “seràs sempre un missatge de barquera magre” (línia 23 i 24).
7. Busca en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: missatge (línia 1), estancier (línia 1), boví (línia 2), boual (línia 2), Jas (línia 5) i beduí (línia 19).