Drop_013_Black


“Encantament de Binidonís” (pàgina 54 i 55)
Tres soldats anaven de camí de Maó a Ciutadella i sa fosca els agafà en es bosc de Binidonís (Es Mercadal). Veren un llu menaret i creient que seria es de ses cases d'un lloc, hi pigaren cap dret. I allà, enmig des bosc, hi trobaren una casa.
—Bé—van dir—ja tenim cobro.
Donaren veus i ningú respongué:
— Si trobéssim qualque cosa per menjua, ara-vaia19, que no hi hagués ningú! — van pensar.
I entretant dins es menjador, trobaren una taula parada i ben abundosa i, sense cap cerimònia, se posaren a sopar.
Acabant de sopar, pensaren anar-se'n an es llit, i tot just pensant, veren tres alcoves amb un llit parat a cada una.
-Tenim millor que escudella —es van dir donant-se la bona nit. S'aficaren an es llit i, de cop, sense sebre com, s'apagà es llum.
A l'endemà dematí es trobaren enmig des bosc, sense llit, ni alcova, ni casa.
—Com us ha anat? —se preguntaren.
Dos tengueren sa sort igual: poc temps després d'apagat es llum, a cada un se li presentà una jove: convengueren en casar-se, feren ses noces i molta gatzara, se n'anaren a dor mir i... quan es despertaren els soldats es trobaren junts, fadrins solters i enmig des bosc, es qui departats i en somnis havien anat de noces i vega.
Es soldat tercer digué: —A jo també, tot just s'apagà es llum, se'm presentà una jovençana, i venga parlar-me de casa¬ment, i que tira i que daça, i que ens casàssim. Jo li som dit que havia de sebre es parer de mos pares i ella se'n burlà; que desitjava consultar-ho amb mos companys, i ella em digué que voltros, cada u per separat i sense escrúpols de monjo, teníeu a qui fer l'aleta. M'agafà por, me som tapat cap i tot i no som pogut aclucar els uis en tota sa nit.
—Doncs: ja podem partir cap a Ciutadella, i lo que és estat que sigui estat.
Partiren i arribant dalt Calòritx trobaren tres jovençanes: dues vestides de blanc amb sa cara riallera i s'altra vestida de negre i emmorronyada.
— Veus —digué an es soldat de sa por, —si haguessis estat un homo com els teus companys totes tres ens hauríem desencantades. Tu no ho has volgut. Però damunt tu i jo, elles i ells tendran que han passada una nit alegre, i elles podran anar vestides de blanc.
A jo em tocarà dur dol... Ells tal vegada arribaran a capitans. Tu sempre seràs soldat ras, que te' por... fins i tot d'una jovençana enamoradissa.




Preguntes de comprensió lectora
1.Quin és el plantejament de la història (qui són els protagonistes, on van a dormir, què els passa...)?
2. Què recorden que els va passar als dos primers soldats? I al tercer?
3. Què li diu la noia al tercer soldat?
4. Quina creus que és la lliçó moral de la llegenda?
5. Justifica el títol
Preguntes lingüístiques i de lèxic
6. Subratlla tots els articles salats que hi trobis i després classifica’ls d’acord amb el gènere i el nombre.
7. Elabora un llistat amb tots els temps verbals que apareixen en la llegenda i després posa-hi al costat el seu equivalent en la varietat estàndard.
8. Busca en el
Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: cobro (línia 5), alcova (línia 12), gatzara (línia 20), vega (línia 23) i emmorronyada (línia 36).
9. Què creus que volen dir aquestes expressions? Hi pigaren cap dret (línia 3 i 4), sense cap cerimònia (línia 10), i que tira i que daça (línia 26), escrúpols de monjo (línia 29), dur dol (línia 42), soldat ras (línia 43).